La cultura contemporània i la popular coexisteixen a Andorra la Vella i s’influeixen mútuament. El present i el passat, la tradició i la modernitat hi conviuen i es complementen. El cicle festiu ressegueix les celebracions al llarg de l’any.

Patrimoni arquitectonic

Escultures al carrer

Andorra la Vella compta, entre el seu patrimoni artístic, amb nombroses escultures contemporànies situades en diversos indrets de la parròquia

Galeries d'art i museus

Les sales d’exposicions i les galeries d’art són les protagonistes d’una de les facetes més actives de la vida cultural de Principat.
El Centre Cultural La Llacuna també és un espai que programa exposicions d’art de tot tipus.

Gastronomia

La cuina andorrana és d’allò més extensa i està estretament relacionada amb la manera de viure dels habitants del país fins al començament del segle XX.

Sent una societat principalment ramadera, un dels aliments de base era la llet i els seus derivats, essencialment el formatge, del que hi havia moltes varietats, com el formatge de tupí, que encara s’elabora. I tot i que la majoria de cases tenien gallines i conills, l’animal per excel·lència era el porc. Amb la matança del porc, normalment al mes de desembre, trobem una gran varietat d’embotits com la donja, la bringuera, els bulls, la llonganissa i les botifarres, i de carn confitada o salada.

La caça ha tingut sempre una importància considerable. Els civets de senglar, d’isard i de llebre, guisats amb vi i xocolata, i els arrossos amb esquirol són sens dubte els més coneguts. Pel que fa a la pesca, es pot assaborir la truita de riu a l’andorrana, que es prepara amb ametlles.

Un dels plats més típics del Principat però es fa amb verdures i hortalisses. El Trinxat és un plat elaborat amb col verdal, patates i unes rostes de cansalada o una arengada, d’aspecte semblant a una petita truita, i que es consumeix normalment al hivern. El producte estrella, la col, sobretot la de cabdell, també s’aprecia molt en un altre plat típic, l’escudella. Els boscos i els prats també ofereixen una gran varietat de bolets, que es poden consumir tant sols com d’acompanyament.

Podríem citar encara molts altres plats, senzills però saborosos: les coques, les amanides de xicoies o d’enciam de font, els cargols, el bacallà... Vine a degustar la cuina Andorrana!

Esdeveniments culturals

Cavalcada de Reis

Escudella de Sant Antoni

Temporada de Teatre

Carnaval

Festa Major de Santa Coloma

Festa Major d'Andorra la Vella

Visites teatralitzades

Ritmes, capital musical

Andorra a taula

Capella de Sant Andreu

c/ Sant Andreu 16. AD500 Andorra la Vella

Situada al carrer Sant Andreu, la capella del mateix nom és de planta rectangular; l’absis és semicircular i el campanar d’espadanya té un sol ull. Tot i que és difícil datar-la, ja que ha sofert moltes modificacions, alguns dels seus elements permeten incloure-la originàriament dins l’època romànica: l’orientació llevant-ponent, la porta amb arc de mig punt situada a la paret de migjorn i l’aparell de la paret de l’absis i de part de la nau. Un altre element que confirma la seva pertinença al romànic és la lipsanoteca procedent d’aquesta capella, conservada al Museu Episcopal de Vic, datada del segle XII.

Museu World Champion by 99

Carrer Dr. Molines, 38, AD500 Andorra la Vella, Andorra

Preu entrada 10€. Preu entrada per Infants i jubilats 5€.
Horari:

  • Dimarts, dimecres i dijous de 12 h a 22 h
  • Divendres de 12 h a 02 h
  • Dissabte de 10 h a 02 h
  • Diumenge de 10 h a 20 h
  • Dilluns tancat (excepte festius i ponts).

Vine a descobrir la col·lecció privada de peces úniques sobre campions del món de la F1 i del motociclisme del pilot Jorge Lorenzo!

Si ets un amant del motor, no t’ho pots perdre. D’entre altres, s’hi troben 27 peces de pilots com Jim Clark, Gilles Vileneuve, Emerson Fittipaldi, Niki Lauda, Alain Prost, Ayrton Senna, Michael Schumacher, Fernando Alonso, Sebastian Vettel i Lewis Hamilton, entre altres; cascs de 16 campions del món de MotoGP i de l’antiga categoria 500cc com Barry Sheene, Kenny Roberts, Fredie Spencer, Eddie Lawson, Wayne Rainey, Kevin Schwantz, Michael Doohan o Àlex Crivillé... i per si no fos poc, el Museu World Champions té una zona multiespai amb la que podràs experimentar la sensació de pilotar un F1 o una Moto GP amb simuladors o seguir retransmissions de les curses en pantalles gegants.

De nit, visita el seu restaurant tematitzat on podràs menjar alguna cosa i prendre una copa amb música i DJs.

Portal de la Vall Madriu-Perafita-Claror

El “Portal de la Vall” és un centre d’atenció al visitant de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Està ubicat al c/Prat de la Creu 74-76, baixos (edifici comunal) a Andorra la Vella. En aquest centre trobareu tota la informació sobre la vall. Al Portal també es projecta el documental dels fotògrafs Àlex Tena i Jaume Riba sobre la vall, i us podreu apuntar a algun dels tallers que s’hi fan periòdicament.
També hi podreu adquirir el material de marxandatge de la vall.
El centre està obert de les 9:00 a les 13:00 i de les 14:00 a les 17:00, de dilluns a divendres. Horari d’estiu (del 26 de juny fins al 7 de setembre) de les 08:00 a les 15:00.

L'accés és gratuït
Podeu demanar informació trucant al (+376) 823 000 o bé per correu electrònic al portal@madriu-perafita-claror.ad

Casa de la Vall

Carrer de la Vall - AD500 Andorra la Vella

Situada al centre d’Andorra la Vella, la Casa de la Vall és un dels monuments més coneguts d'Andorra que dóna l'oportunitat de conèixer la particular història i el sistema institucional del Principat d’Andorra. L'edifici data de final del segle XVI i el 1702 es va convertir en la seu d’un dels parlaments més antics i amb més continuïtat d’Europa, el Consell General, creat el 1419.
Està oberta al públic amb un servei de visites guiades, en diversos idiomes, amb reserva prèvia.

Preu

  • Preu entrada 5€
  • Preu entrada per grups superiors a 10 persones, entitats i societats col·laboradores, estudiants estrangers i majors de 65 anys 2,5€
  • Per les escoles i estudiants nacionals, serveis socials, persones amb discapacitat, persones inscrites en el Servei de Treball, titulars de la targeta jove, menors de 10 anys, membres de l’ICOM i del ICOMOS, titulars de la targeta magna i tots els ciutadans del Principat d’Andorra el primer i tercer dissabte de cada mes, l’entrada és gratuïta.

Horari

  • Maig a Octubre : De 10:00 a 14:00h i de 15:00 a 18:00h. Diumenges per la tarda i dilluns tancat.
  • Novembre a Abril : De 10:00 a 14:00h i de 15:00 a 18:00h. Diumenges i dilluns tancats.
  • El 5 de gener, el museu obre de 10:00 a 14:00
  • El museu tanca l’1 i 6 de gener, el 14 de març, el 8 de setembre, l’1 de novembre i el 25 i 26 de desembre.

Reserves: +376 829 129
museusandorra@gmail.com
www.museus.ad

Museu de Roques

Pl. de la Rotonda, s/n - AD500 Andorra la Vella

Aquest museu obert invita als visitants a recórrer els carrer d’Andorra la Vella per conèixer i observar la gran diversitat geològica dels seus edificis. Aquest itinerari urbà consta de 35 panells explicatius i esta format per diversos exemplars de roques sedimentàries i fòssils de gran qualitat i originaris d’Andorra.
A cada parada el plafó us farà observar un detall de la roca que s’integra a l’edifici i us presentarà un tema relacionat amb la geologia.

Museu dels frescos de St.Coloma

Durant el 2018 està prevista la construcció i inauguració del museu que acollirà els frescos i que establirà un diàleg amb l’església de Santa Coloma, que es troba a uns 100 metres de la futura construcció.
Els frescos romànics de Santa Coloma d'Andorra, un conjunt pictòric del segle XII considerat el més representatiu del romànic andorrà, van retornar al principat l’any 2007, procedents d’Alemanya. A les pintures hi ha representat un pantocràtor, que estava situat originalment a l'absis central de l'església de Santa Coloma, un col·legi apostòlic constituït per sis deixebles, dos frisos, i una anunciació.

Roques al Carrer

Pl. de la Rotonda, s/n - AD500 Andorra la Vella

“Roques al Carrer, Museu Obert de Geologia” és un museu atípic que aprofita l’entorn urbà per posar en valor la geodiversitat mundial i el patrimoni d’Andorra a través de l’observació i l’anàlisi d’elements que pertanyen al nostre quotidià; a moltes façanes comercials d’Andorra la Vella s’hi troben representades una bona part de les roques que existeixen al món i de vegades fòssils d’una gran qualitat.

Consta de tres parts:

  • Jardí de Roques: Ubicat al Parc central on hi trobarem diferents mostres de roques que afloren en diferents punts del Principat.
  • Itinerari geològic: Que comença a la plaça Príncep Benlloch i transcorre per diferents carrers de la parròquia on observarem diferents roques i minerals integrats als edificis
  • Itinerari de l’Arquitectura de Granit: Aquest itinerari comença al costat de la plaça Príncep Benlloch i transcorre per diferents carrers de la capital. Cada parada ens permetrà veure les característiques d’aquest corrent arquitectònic i de la seva importància en el context andorrà.

L’arc patrimonial

Santa Coloma – la Margineda

Prenent com a punt de partida l’aparcament d’Enclar, s’ha dissenyat un itinerari –L’arc patrimonial– que uneix tots els punts d’interès patrimonial del sud de la parròquia. Són uns cinc quilòmetres d’un trajecte que discorre majoritàriament per senders, que es pot fer còmodament en dues hores i permet la visita relaxada d’alguns dels principals monuments d’Andorra: l’església de Santa Coloma, la torre dels Russos, la balma i el pont de la Margineda, i el jaciment de la Roureda de la Margineda.

Bus turístic

Tarifes:
Itinerari matí: 15€
Itinerari dissabte amb dinar: 29€
Informació i reserves: Oficina de turisme (+376) 750 100

De juny a setembre, el bus turístic permet visitar els punts més interessants del país d’una manera còmoda,
resseguint 6 itineraris diferents:

1- Paisatge i romànic
Cada dilluns i dijous de 09:00h a 13:30h
2- Paisatge i hàbitat urbà
Cada dimarts de 09:00h a 13:30h
3- Paisatges i oficis
Cada dimeres de 09:00h a 13:30h
4- Paisatge, llac i energía
Cada divendres de 09:00h a 13:30h
5- Paisatge i tradicions
Cada dissabte de 09:00h a 16:00h (s'inclou dinar)
6- Paisatge i país de muntanya
Cada diumenge de 09:00h a 13:00h

L'Anella Verda

L’Anella Verda és un projecte interpretatiu que inclou un conjunt d’itineraris que ens mostren com ha evolucionat Andorra la Vella i com s’ha anat configurant l’espai urbà. Gràcies a la unió del rec del Solà , el de l’Obac i d’altres espais, s’ha creat una gran franja perifèrica al voltant de la parròquia. El projecte inclou diverses caminades fàcils i de poc desnivell, per interpretar el medi geològic i la relació d’aquest amb els nuclis urbans, el romànic andorrà o el paisatge agrícola.

Actualment existeixen tres itineraris diferents:

  1. La transformació del paisatge agrícola de la vall
  2. El creixement i la urbanització de la Vall d'Andorra
  3. L’ésser humà i la seva adaptació als riscos naturals

Centre Històric

El centre històric d’Andorra la Vella és la part més antiga de la ciutat i comprèn els barris del Pui, del Puial, del Cap del Carrer, del Barri Antic, la plaça Rebés i la plaça del Poble.
La seva estructura urbana no ha canviat amb el pas del temps, amb carrers estrets, placetes i algunes cases antigues, entre les quals la Casa de la Vall, antic parlament del Principat.

El centre històric ha conservat la seva personalitat al marge del creixement de la ciutat i és, a més, l’escenari de moltes de les manifestacions de la cultura tradicional andorrana.

Casa de la Vall

Carrer de la Vall - AD500 Andorra la Vella

La Casa de la Vall és un dels monuments arquitectònics més característics del Principat. Construïda l’any 1580, és l’antiga seu del consell general d’Andorra. Es troba al cor del Centre Històric de la capital i és una mostra fefaent de la bellesa de les construccions tradicionals d’Andorra la Vella.

Va ser bastida per la família Busquets i el 1702 la va adquirir el Consell General a fi de disposar d’una seu on tenir les seves reunions. Les diverses modificacions que s’hi han fet amb el pas dels anys, sobretot durant la segona meitat del darrer segle, no han fet sinó realçar la bellesa interior i exterior d’un dels edificis més representatius d’Andorra.

L’arquitectura de la Casa de la Vall és mixta, ja que incorpora elements defensius en una construcció destinada a usos civils: la talaia de la façana, el matacà sobre el portal, i també la torre adossada, amb matacans i espitlleres a la part superior. La porta és feta amb pedra de talla, amb arc de mig punt; a la seva dreta es pot observar l’antic escut d’Andorra, al damunt l’escut de pedra policromada del 1763, i a la clau de l’arc l’escut de la família Busquets i la data de construcció.
L’edifici consta de dos pisos i un cap de casa. A la planta baixa hi havia antigament les quadres, en les quals els consellers que procedien de les parròquies més apartades deixaven les seves cavalcadures; aquest espai va ser agençat fa uns quaranta anys per adequar-hi les dependències de l’administració de justícia. En arribar al primer pis es troba, a mà esquerra, el despatx del síndic, destinat en altres temps a sala de reunions del Comú d’Andorra la Vella i a escola i biblioteca, a l’interior del qual s’exhibeixen unes pintures murals del segle XVII procedents de l’església de Sant Romà dels Vilars. Al saló noble, antic menjador, es poden admirar unes pintures murals de finals del segle XVI, que representen escenes de la passió de Crist; aquestes pintures ocupaven originàriament la totalitat dels murs del despatx del síndic. Des del saló noble s’accedeix a la sala de reunions del Consell General, al fons del qual hi ha la capella dedicada a Sant Ermengol, amb un retaule sobre taula, i l’Armari de les Set Claus, en el qual es guarden els documents més importants del Principat i que només pot ser obert amb la presència de consellers de les set parròquies. Des de l’antic menjador s’accedeix també a la cuina, que s’utilitzava en temps passats quan les sessions del Consell General duraven més d’un dia; en aquest cas els consellers dormien també a l’edifici, a les habitacions que havien estat habilitades per a ells al cap de casa.

Vora la casa es conserva també un colomer de torre i en els jardins que l’envolten es poden admirar objectes d’art de diferents èpoques i diverses escultures, entre les quals destaca La dansa, de Josep Viladomat.

Conjunt de Sant Vicenç d’Enclar

El conjunt arquitectònic de Sant Vicenç d’Enclar està situat sobre un promontori que domina el poble de Santa Coloma al peu de la Serra d’Enclar. El jaciment és un llibre obert sobre la història i l’evolució d’Andorra. Des de la vall es pot veure l’església fortificada, el temple més antic del país, datat del segle VIII i únic vestigi de tot el que hi havia hagut a la zona.

Malgrat que estava abandonada des de feia temps i en ruïnes, els importants panys de paret que quedaven dempeus i la documentació aportada per fotografies antigues i pels materials apareguts durant unes recerques arqueològiques van permetre, el 1980, reconstruir de forma fidedigna les parts enrunades. Dels espais d’habitació i del castell que es va construir en aquest lloc, se’n conserven els fonaments.

El roc d’Enclar va constituir, per la seva situació a l’entrada de la vall i per la facilitat de la seva defensa, un lloc estratègic que va ser utilitzat sobretot entre els segles IX i XII pels comtes d’Urgell per controlar el pas des de la part alta del país. L’expansió cap al sud que van emprendre els comtes de Foix i els conflictes que els van oposar durant bona part del segle XIII als bisbes d’Urgell van portar, el 1278 i el 1288, a la signatura d’uns acords, els Pariatges, entre aquests dos senyors. En el segon d’aquests documents es va establir que el comte de Foix havia d’aturar les obres de construcció d’una fortificació que estava portant a terme en aquest lloc i que, a més, s’havia d’enderrocar tot el que ja havia estat edificat. Aquest acord justifica en gran part les febles restes que han perdurat del recinte emmurallat i de les torres que el completaven.

L’habitació en aquest lloc va durar segles; els materials apareguts durant les diferents campanyes d’excavacions arqueològiques i que comprenen des d’una moneda i restes de ceràmica d’època romana fins a ceràmica d’època paleocristiana, altmedieval i posterior al segle XV, com també monedes de diferents moments del segon mil·lenni, hi confirmen la presència humana fins a èpoques recents.

L’església de Sant Vicenç va ser construïda probablement a la darreria del segle VIII o al començament del IX, i el culte hi va perdurar fins al segle XIX. La nau és rectangular, sense cap més obertura que les portes d’entrada i d’accés al campanar, aquesta darrera limitada per un muntant de pedra en una banda i amb un arc de construcció molt tosca; la coberta està sostinguda per encavallades de fusta. A la part de llevant es troba l’absis, de planta quadrada i amb coberta de volta de canó, al qual s’accedeix per l’arc triomfal, més estret que aquell, obert a la paret est de la nau. L’absis s’il·lumina mitjançant dues finestres d’esqueixada simple situades als murs de llevant i de migjorn. El campanar, no gaire alt, és circular; té un sol pis de finestrals, de factura molt rudimentària, i sota mateix del llosat presenta set petites finestres en forma de ferradura.

La construcció de l’església va comportar l’enderrocament d’una edificació anterior, les restes de la qual encara són visibles. Al voltant de l’edifici religiós es conserven també altres estructures, com ara sitges per guardar blat o un cup de vi, i també una important necròpoli amb vint-i-dues tombes excavades a la roca i que daten dels segles IX i X, catorze enterraments en cista dels segles XI i XII i sis tombes realitzades en tècnica mixta. A moltes d’aquestes tombes s’hi van trobar, en el moment de fer les excavacions, els esquelets corresponents i també alguns objectes d’aixovar funerari.

Església de Santa Coloma

Carrer Major - AD500 Santa Coloma

L’església de Santa Coloma és una de les joies del romànic andorrà i un dels temples més antics del Principat. La nau, construïda en el preromànic, i el seu característic campanar de planta circular del segle XII, en formen un conjunt d’una rara perfecció. Es troba ubicada al centre històric del poble de Santa Coloma, un marc immillorable que proporciona una entorn d’una especial bellesa.

L’església apareix ja esmentada al segle IX a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
El temple preromànic ha sofert amb el pas del temps diferents modificacions, entre les quals destaca la construcció del campanar d’estil llombard i la reforma de la porta d’entrada al segle XII, i també, en èpoques posteriors, l’edificació d’un pòrtic davant el mur de migjorn i la col·locació d’un retaule barroc.
La nau, rectangular i amb la coberta sostinguda per encavallades de fusta, té a llevant un absis de planta quadrangular cobert amb una volta de canó. La comunicació entre els dos espais es fa per mitjà d’un arc triomfal ultrapassat. La porta d’accés a la nau des de l’exterior acaba amb un arc de mig punt, decorat a la part frontal amb un fris de dents de serra. Sobre la clau de l’arc descansa un bloc de pedra tosca amb una creu esculpida. També es pot veure una altra creu de pedra tosca, aquesta totalment exempta, al capdamunt de la paret de llevant de l’absis.
El campanar és una torre cilíndrica d’uns 18 metres d’alçada, adossat a la paret sud de la nau, prop de l’absis. Encara que la seva base és circular, es va deformant en els diferents pisos. Aquests són quatre i cadascun presenta quatre finestres geminades (llevat del primer, en què una de les finestres és senzilla). Exteriorment, presenta una decoració de bandes i arcuacions llombardes que emmarquen els finestrals dels diferents pisos. Els de la planta superior conserven restes de policromia, amb predomini del vermell. Sota la coberta es poden observar dos caps humans esculpits.
L’església posseïa un dels conjunts pictòrics murals més rics i més extensos del Principat.
A més de les pintures, es pot admirar a l’interior una talla romànica de fusta policromada de la Verge del Remei i el retaule d’estil barroc dedicat a la santa titular, que data del 1721. A l’exterior, davant l’església i al centre de l’espai ocupat antigament pel cementiri, es conserva una creu de ferro forjat del segle XIII.

Creu Grossa

Carrer Bisbe Príncep Iglesias, 2 - AD500 Andorra la Vella

La Creu Grossa és una creu de terme situada avui una mica més avall del seu emplaçament original, vora el camí ral que unia Andorra la Vella i Escaldes. Construïda en pedra, és d’estil gòtic, segurament de finals del segle XVI o començament del XVII. A una banda de la creu es representa Crist clavat a la creu i a l’altra la Mare de Déu amb l’Infant en braços. El pas del temps ha fet que el desgast de la pedra no permeti apreciar el detall de l’escultura, però aquesta conserva tota la bellesa pròpia d’unes proporcions i d’una factura molt ben resoltes.

La Roureda de la Margineda

Molt a prop de Santa Coloma, en direcció sud, es troba un dels grans descobriments arqueològics dels Pirineus: el jaciment de la Roureda de la Margineda. Situat al peu de la carretera general, en una elevació sobre la plana, el jaciment té diverses fases. La principal és una imponent fortificació medieval, el castell de Sant Vicenç, construït vers el 1190 pel vescomte Arnau de Castellbò i que va ser el cap de pont dels comtes de Foix a Andorra fins a la signatura del segon pariatge, el 1288. Els treballs arqueològics encara no han acabat, però hi ha visites guiades per poder veure el monument.

La Torre dels Russos

Es tracta d’un edifici de propietat privada, dissenyat per Cèsar Martinell, que va guanyar el concurs convocat per l’Escola d’Arquitectes de Barcelona.
Restaurada l’any 1997 a partir dels seus plànols originals, constitueix un dels exemples de l’arquitectura del granit.
És probablement la primera obra d’Andorra feta per un arquitecte prestigiós. D’estil modernista amb traces noucentisme, està construïda en els terrenys propietat del periodista americà Fiske Warren que tenia per soci el rus refugiat a Europa, Nicolás Popoff.

Pont de la Margineda

El pont de la Margineda travessa el riu Valira i forma part del camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella passant per Santa Coloma. És el més gran i esvelt dels ponts medievals del Principat. La seva llargada és de 33 metres i l’alçada màxima, de 9,20 metres. Les dovelles són de pedra tosca, per tal d’alleugerir-ne l’estructura, i els murs són fets en gran part amb pedres de granit dites valirenques, ja que havien estat arrossegades pel riu Valira fins al mateix lloc on s’aixeca el pont.
Al costat del pont es pot admirar una obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro que commemora la celebració del II Congrés de la Llengua Catalana.

Església parroquial de Sant Esteve

Plaça Príncep Benlloch - AD500 Andorra la Vella

Situada a la vora del Comú, a l’entrada del nucli antic, Sant Esteve és l’església parroquial d’Andorra la Vella. L’edifici actual és el resultat de diverses modificacions i ampliacions de l’església romànica, les més importants fetes al segle passat, i entre les quals destaca la portada de ponent, obra de l’arquitecte català Josep Puig i Cadafalch.
De l’església primitiva, del segle XII, se’n conserva només l’absis semicircular, una part de les parets de la nau i una absidiola. L’absis és el més gran i ric en decoració escultòrica dels conservats a Andorra d’època romànica; té dues finestres de doble esqueixada i la seva coberta, de quart d’esfera, va ser feta amb pedra tosca. A l’exterior, sota el llosat, s’estén de banda a banda un fris de dents de serra i per sota d’aquest n’apareix un altre d’arcuacions cegues, tots dos d’estil llombard; cadascun dels arquets és sostingut per una petita mènsula amb decoracions geomètriques.
Totes les parets de l’absis i del presbiteri estaven decorades amb pintures murals, probablement del segle XIII, que es conserven en part al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Iconogràficament constitueixen el conjunt més elaborat del Principat; els fragments conservats representen diferents escenes de la vida de Jesús, i també arquitectures figurades i motius vegetals i geomètrics. De la mateixa època seria la biga policromada que travessa l’absis de banda a banda i que devia sostenir un baldaquí, malauradament desaparegut.
A l’interior es conserven diversos retaules barrocs: el dedicat a Sant Joan Baptista (datat el 1707), el de Santa Llúcia, el del Sant Crist i el retaule major consagrat al sant titular, i també la pintura anomenada Quadro de les ànimes, igualment del segle XVIII.

El gran orgue de l'església arxiprestal de Sant Esteve va ser construït per l'orguener Georges Danion (1922-2005) i va ser instal·lat a Andorra la Vella l'any 1991. L'estètica de l'instrument és neoclàssica, unint el millor de l'orgue clàssic francès (definit per Clicquot) amb les experiències dels factors romàntics i simfònics (principalment de Cavaillé-Coll). Es tracta d'un orgue modern molt versàtil que permet interpretar totes les èpoques de la literatura organística.

En aquest instrument musical s’hi ha celebrat anyalment el Festival Internacional d’Orgue d’Andorra, esdeveniment que ha permès escoltar més de 100 concerts d'orgue sol o amb altres instruments a càrrec dels més prestigiosos organistes del món.

La Noblesse du Temps

Salvador Dalí

L’escultura de Salvador Dalí, La Noblesse du temps, és una obra monumental de bronze, d’uns 1400 quilograms de pes i 4,90 m d’alçada, 1,70 m de fondària i 2,60 m de llargada.

Pertany a una sèrie d’obres de gran format i simbolitza el pas del temps. El rellotge es troba sobre un tronc d’arbre i té una corona que representa el domini del temps sobre la humanitat. L’any 1999 va ser cedida al Govern d’Andorra pel col·leccionista d’art i home de confiança de Dalí, Enric Sabater.
L’any 2010 es va instal·lar en el seu emplaçament actual, a la plaça de la Rotonda.

7 Poetes

Jaume Plensa

És un conjunt escultòric format per set figures humanes que remeten als estilites de Constantinoble, i es pot considerar com una metàfora de les set parròquies andorranes. És una imatge de reflexió enmig del brogit de la ciutat.

“Els poetes són una peça clau de la societat. Estan condemnats al fracàs, perquè saben que no vendran ni tres llibres, però són una font de fertilitat, com una pluja molt fina que va penetrant en la terra. Per mi, aquest procés tan llard, com is fossin camperols, té molt valor” - Jaume Plensa

Està situat a la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella, davant de l’edifici administratiu del Comú i de les noves instal·lacions del Consell General.

El Jardí Interior de Prada Casadet

Carrer de Prada Casadet - AD500 Andorra la Vella

Fascina't amb les obres de Paul van Hoeydonk

Davant mateix de l’aparcament comunal de Prada Casadet hi ha un pati, obert al públic durant el dia, on hi ha una excel·lent mostra d’escultura contemporània, propietat del Grup Immobiliari Cierco. Entre d’altres, hi podem contemplar l’obra Overflow, de Jaume Plensa, Mobili 2001 de Miquel Barceló, Doble Imagen de Manolo Valdés o Robot en Suspensió de Paul Van Hoeydonck.

Jardins de Casa de la Vall

Carrer de la Vall - AD500 Andorra la Vella

A l’entorn de Casa de la Vall hi ha tres escultures estretament relacionades amb esdeveniments centrals de la història d’Andorra: La Morisca, de Josep Viladomat, en homenatge a la Nova Reforma del 1866, el Setè Centenari del 1r Pariatge, de Luigi Terruggi, i la Proclamació de la Constitució, d’Emili Armengol.

D’altres obres

Des de l’accés sud a la parròquia, a la rotonda de la Margineda, on ens rep l’escultura d’Andreu Alfaro 1r Congrés de la Llengua, fins al límit amb Escaldes-Engordany, hi ha una constel·lació d’obres escampades per tots els racons d’Andorra la Vella. Peces —entre d’altres— de Josep Viladomat, Sergi Mas, Roger Mas, Judit Gasset, Joan Brossa, Nerea Aixàs, Joan Canal… Cada passejada és una descoberta.

El Sometent

El sometent és una organització de participació ciutadana formada pels caps de casa que té com a missió la defensa de la parròquia i que pot ser convocada per les autoritats locals en cas de necessitat.
Tenien l'obligació d'acudir al toc de sometent tots els homes menors de 60 anys i majors de 16. Les despeses, anaven a raó de meitat i meitat, l'una pel Senyor feudal i l'altra pel Comú, tot i que posteriorment es garantia un sou per part pel govern mitjançant els impostos municipals i cada membre s'ocupava de mantenir en bon estat la seva arma (normalment un trabuc) a casa. És també un altre referent de les arrels andorranes.

Esbart dansaire

L'Esbart és una associació cultural de dansa tradicional i popular del País i dels seus voltants, que es va fundar el 1981 amb el propòsit de recollir i recuperar danses i tradicions del país.
Participa en trobades amb altres esbarts i grups dansaires, així com en festivals folklòrics internacionals d'arreu del món, cosa que el converteix en un dels ambaixadors de les tradicions d’Andorra.

Gresca Gegantera

La Gresca Gegantera d’Andorra la Vella és un associació que té per objecte ensenyar, divulgar, promoure i preservar la tradició de la Gresca Gegantera d'Andorra la Vella com a patrimoni cultural, tant dins del Principat d'Andorra com a l'estranger, utilitzant les figures representatives de la colla gegantera cedides expressament per l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, qui n'és titular de les mateixes.

La Consòrcia de Casats

La Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella es reuneix el Dimecres de Cendra.
Aquesta germandat d’ajuda mútua deu segurament el seu naixement, el 21 de febrer de 1776, a un neguit per corregir en certa mesura els excessos de les festes de Carnestoltes.
Les funcions de la Consòrcia són vetllar els malalts, traslladar els consorciants difunts al cementiri, disposar d’un fons de capital per prestar-lo amb un interès mòdic als consorciants que es trobin en dificultats i organitzar les festes de Carnaval. No tothom, però, pot ser consorcià: cal ser andorrà, casat, cap de casa i veí d’Andorra la Vella.

Les falles de Sant Joan

Les representacions rituals lligades al cicle natural de la terra o a creences ancestrals també es retroben a Andorra la Vella.
Un dels exemples més clars són les que es desenvolupen a l’entorn de la festa de Sant Joan i del solstici d’estiu, amb el giravoltar de les falles enceses com a màxim exponent.
Els Focs de Sant Joan cremen a tots els barris de la parròquia; preparada pels més joves, aquesta festa és una ocasió única per aplegar els veïns del barri entorn de la coca de Sant Joan, el moscatell, els petards i el foc durant bona part de la nit. A Andorra la Vella, un grup de joves anomenats els fallaires encenen trossos d’escorça de beç, les falles, i fan una cercavila al llarg de la qual les fan girar al seu voltant, lligades a l’extrem d’una cadena.

Contrapàs

El contrapàs és el ball per excel·lència d’Andorra la Vella i la seva Festa Major.
Popular a mitjans del segle XIX, el seu nom fa referència a la combinació de passos que s’han de marcar, o sigui, un pas seguit d'una altre en direcció contrària al primer. És considerat l'origen de la sardana actual.

A Andorra la Vella el balla l’Esbart Dansaire i el balla el poble. És una dansa antiga que la capital va recuperar fa uns anys i que avui viu la seva màxima esplendor el diumenge de la Festa Major.
La ciutat d’Andorra la Vella li ret homenatge amb un monument col·locat a la placeta de Sant Esteve.

L'escudella, sabor i tradició.

A començament dels anys 70, uns amics de l’avinguda Meritxell que celebraven la seva onomàstica el dia de Sant Antoni van decidir festejar-ho, a l’entorn dels seus negocis, oferint escudella i carn d’olla als veïns i conciutadans ja que per la festivitat de Sant Antoni, 17 de gener, s’acostumava a repartir menjar entre els més pobres de la Parròquia.

Més tard, i per causa de la multitud que s’aplegava en aquell punt, es va decidir traslladar la celebració al centre d’Andorra la Vella, primer a la plaça Rebés i després a la plaça del Poble, i a partir de llavors es constituí la Confraria d’Escudellaires, responsable de l’Escudella de Sant Antoni d’Andorra la Vella.
L’escudella i els escudellaires han portat al segle XXI un costum que ha arrelat amb vigor en el calendari festívol del nostre poble.

Ingredients

• Arròs 150g
• Botifarra blanca 435g
• Fideus 150g
• Careta de porc 490g
• Fesols 100g
• Cansalada virada 250g
• Cigrons 100g
• Vedella 245g
• Patates 1.250g
• Bringuera 250g
• Porro 250g
• Ossos (vedell i pernil) 135g
• Carrotes 200g
• Ossos de gallina 75g
• Api 200g
• Mandonguilles (*) 825g
• Col 350g
• Carbassa 250g
• Botifarra negra 675g
sal, pebre, julivert, all i farina
* 275g de porc, 275g de vedella i 275g de gallina

Recepta

1. Posem a bullir l’aigua. Quan bull, hi posem els ossos i la cansalada per fer el brou (30 minuts).

2. Mentrestant, preparem les mandonguilles o pilotes amb la carn de porc, vedella i gallina, i ho barregem tot amb all i julivert, sal i pebre.

3. Fem les pilotes i les passem per la farina. Les coem en una olla a part, perquè si hem d’afegir brou a l’escudella, aprofitarem el de les mandonguilles (1 hora).

4. Tallem les verdures i les patates; normalment hem d’anar traient l’escuma del brou fins que no en quedi gens.

5. Quan faci 30 minuts que bullen els ossos, hi afegim la carn de vedella i ho deixem que bulli 1 hora més.

6. Passat aquest temps, traiem els ossos i la carn i hi afegim la botifarra negra i la botifarra blanca, ho deixem bullir uns 30 minuts més, i després ho traiem tot.

7. Afegim les verdures perquè bullin uns 30 minuts i després les patates uns 25 minuts més; hi tirem els fideus i l’arròs, deixem bullir uns 15 minuts i, finalment, hi afegim els fesols i els cigrons cuits, i que bullin 15 minuts.

8. Mentrestant, tallem la carn, la bringuera, les botifarres i la cansalada, per tal de servir-les amb les pilotes al plat abans de posar-hi l’escudella. Call acompanyar-la, si és possible, amb pa morè.

Trinxat

Ingredients

• Cols Verdes
• Patates
• Alls
• Cansalada
• Oli i Sal

El trinxat és un menjar senzill, sa i de fàcil elaboració que s’acostuma a fer en temporada d’hivern. Amb ingredients del camp com la col verda, les patates i els alls aconseguim un plat ben gustós. El podem acompanyar tant amb cansalada com amb arengades.

Recepta

1. Poseu les cols a bullir (uns vint minuts).

2. Quan ja estiguin cuites, afegiu-hi les patates tallades a trossos.

3. A part, sofregiu en una paella uns grans d’all sencers. Quan estiguin rossos, traieu-los i en el mateix oli fregiu-hi unes rostes de cansalada fines dins que estiguin ben daurades.

4. La verdura, escorreu-la ben escorreguda i poseu-la en una cassola amb l’oli de les rostes i amb una escassadora aneu-la fent ben menuda i que quedi tot ben barrejat.

5. Serviu-la en una plata acompanyant amb les rostes. També és bo amb arengades.

6. Aquest trinxat és molt bo rescalfat i també el podeu fer amb una truita.

PATRIMONI ARQUITECTONIC

ESCULTURES

MUSEUS

CIRCUITS CULTURALS

ALTRES

TOP